Els ciclistes: Jose, Ana P., Chema, Joan, Susana, David i Chus

Els 7 ciclistes amb les nostres respectives bicis decidim fem una excursió tipus tranqui per conèixer un tram de l´antiga via de tren que  fins el 1973 comunicava 4 comarques de les províncies de Terol i Tarragona.

Nosaltres escollim el tram que travessa el Baix Ebre i la Terra Alta i que viatja des de Tortosa fins el poblet d´Arnes.

Arribem a Tortosa de bon matí, la idea és sortir aviat per arribar als tolls i banyar-nos, però tothom te molta gana  i comencem el dia amb un “esmorzar del quinze” que ens obliga a sortir amb un “petit” retard… són les 12:30h. no està malament!

Així doncs, amb el sol picant de valent comencem la via a Tortosa. Travessem el riu Ebre, hem d´anar a l´altra costat per anar a buscar el polígon  i anar en direcció el poble de Jesús i Maria. Ja endinsats a la via verda el terra de la via permet rodar amb molta facilitat, no és asfalt però sí una gravilla petita i suau que fa que sigui molt còmode pedalar.

Al llarg de la ruta anem trobant les antigues estacions del ferrocarril, són molt boniques encara que desgraciadament la majoria estan en molt mal estat. Durant el trajecte anem trobant taules i bancs per qui vulgui parar i menjar una mica.

El paisatge és maco, sempre entre muntanyes i rius.

Entre les estacions de Pinell de Bray i Prat de Compte descobrim uns banyistes en unes gorges; es tracta de La Fontcalda, on el riu Canaletes s´encaixa entre les roques formant els estrets de Dalt. Un camí tallat en la roca permet baixar fins l´aigua, ens vénen moltes ganes de baixar i ficar-nos a l´aigua però decidim seguir endavant per arribar aviat i poder banyar-nos al toll del vidre.

La via transcorre amb una suau pujadeta durant tot el recorregut i hem de travessar un munt de túnels; és imprescindible que tothom porti un frontal potent; encara que a la majoria de túnels hi han posat llums, en d´altres no funcionen; alguns dels túnels són llargs i sino portes un bon frontal et quedes allà al mig sense veure-hi gens ni mica, és una sensació una mica angoixant perquè estàs totalment a les fosques.

Quan arribem a l´antiga estació d´Arnes trobem un plànol on s´indiquen dues rutes diferents per arribar a Arnes. El plànol resulta no ser ben bé fidel a la realitat i evidentment com sol passar en aquestes situacions escollim, el camí més llarg. Fem 10 km. de més amb una pujada d´uns 150 metres, déu nidoreta.

Quan arribem al poble després d’uns 70 km. és una mica tard i decidim deixar el bany pel dia següent per gaudir del toll amb un bon sol. Ens apalanquem al bar-casal del poble des d’on tenim unes espectaculars vistes dels ports de Beseit amb les roques d´en Benet, el poble d´Horta de Sant Joan,…

Ja per la nit sopem de nassos a Can Barrina: peix, marisc, carn, vi, oli, postres…tot qualitat de primera. De ben segur que hi tornarem.

Al dia següent decidim fer el bany al toll blau; parlant el dia anterior amb la gent del poble ens van recomenar aquest toll en comptes del toll del vidre. Sortim del poble seguint les indicacions que ens porten drets cap el toll. Realment maco, amb aigua transparent i un munt de peixos petits i també enormes. Hi ha puesto a les roques per fer uns quants salts.

Després pujem de nou a les bicis i tornem pel mateix camí del dia anterior. Ara tot és baixada. Pedalem suau fins arribar de nou a Tortosa.

La resta de fotos son al Picasa.

Chus