El Chema, el Jose, el Joan, la Furgo i jo, sortim de Sant Feliu a les 16h. direcció Tudela, a Navarra, per recollir el David a l´estació de tren. D´aquí ens dirigim fins el poble d´Arguedas on s´agafa la pista que ens portarà  fins l´alberg de Nuestra Señora Virgen del Yugo. Arribem a prop de les 22h. i després d´un sopar amb un “sufi” de nota anem a dormir.

Ens aixequem a les 7h. tot esperant un bon esmorzar per agafar forces, però ens trobem amb un cafè amb llet més aviat fred i un plat amb una mini magdalena i un, i només un, biscotte amb una mini tarrina de melmelada  - suspens-. Encara que ens hem quedat ben tips ¿…? demanem uns entrepans per endur, són 85 km. de ruta!, però ens diuen que no tenen pa i que els entrepans els havíen d´haver demanat el dia anterior, així que… omplim les alforjes de barretes ,fruits secs i  molta aigua i ens posem en marxa camí del desert de les Bardenas Reales.

Comencem  la ruta  direcció  Nord, cap a l´embassament del Ferial, el vorejem  i ens dirigim cap el Sudest on ens trobem amb les restes de l´antic castell de Peñaflor. Girem de nou cap el Nord per buscar la pujada que ens durà al damunt de la meseta des d´on tenim unes boniques vistes de les Bardenas. La calor es comença a notar de valent, són les 14. 30h i ja portem casi 6h. al damunt de les bicis.

Després de travessar la meseta en  sentit est i acompanyats per les espectaculars maniobres dels avions de l´exèrcit,  comencem la baixada en direcció sud est, primer per una pista plena de pols i deprés per un estret molt maco; passem amb les nostres bicis entre la Ralla, el Rallón i unes formacions molt espectaculars amb un munt de nius de voltors gegants. Ens estem dirigint cap a la part més desértica de les Bardenas, el paisatge és de color groguenc, molt maco i diferent al que estem acostumats a veure.

Ara ja comencem a notar  la sobredosi de calor i la falta de glucosa, mai no havia passat tanta gana!

Arribats a l´entrada del camp de tir de l´exèrcit dubtem entre tornar directament a Arguedas o fer encara una volta més per anar a veure el Castildetierra, portem 70 km. i les forces van molt justetes. Finalment ens decidim per fer la visita al famós castell, així que tornem a girar cap el Nord. El “castell”de terra és realment maco, la veritat  és que ha valgut la pena l´esforç. Després de 400 fotos amb el castell des de 400 angles diferents  seguim la ruta cap a l´oest per tornar, ara sí, a l´alberg.

En definitiva, una ruta molt maca amb un paisatge que val la pena de veure alguna vegada a la vida.

Aqui teniu el mapa aproximat de la ruta que vam fer.

Al día següent, aconsellats pel nostre cul adolorit, decidim deixar les bicis i fer de turistes; s´ens ocorreix anar a veure el Monestir de Pedra a Calatayud; …no hi han paraules, només unes quantes fotos que expliquen la visita. Puaj. Visita no recomenada per a ànimes sensibles.

La resta de fotos són al Picasa

Chus