La resta de fotos son al picasa del Bernat:

http://picasaweb.google.com/bernat.castells

Sortim de Sant Feliu divendres a les 18h. Finalment hi anem el Bernat, el Toni i jo (David R). A Alfarràs recollim a l’Albert, que estava escalant amb el Ramon.

Sense complicacions arribem a Rodellar, on no hi cap ningú més. Aquest cap de setmana hi fan una compe d’escalada, i el poble està a petar de gent. Nosaltres, decidim sopar al “poble” anterior (Las almunias de rodellar) i dormim en un prat, amb un cel amenaçador. Un llamp rera un altre. Impressionant. Van caure quatre gotes, però vam passar la nit sense complicacions.

Sona el despertador, son les 5:45. Esmorzem, preparem les motxiles i a les 7 ja som a Rodellar i comencem a caminar. Son 2:30 per tal d’arribar a l’aigua. Afortunadament, anem esquivant el sol, i practicament no ens toca de ple, aixó si, la calor es brutal. 

Quan arribem al principi del riu, ens ajuntem 3 grups. Deu n’hi do la gent que vam veure per tractar-se d’un barranc tan llarg i amb una aproximació tan llarga.

Es un barranc fàcil, però moooooolt llarg, especialment si el combines amb el barranc de Barrasil. Nosaltres vam trigar unes 8 hores. Hi ha moltes badines que cal passar nedant, i es fa una mica pesat.

El Barrasil, de fet es la continuació del barranc (es el mateix riu) però ja no es tan guapo. El que passa que es millor acabar de baixar pel riu fins al pont del camping, que no haver de sortir caminant per una forta pujada per després haver de tornar a baixar. La majoria de gent empalma tots dos barrancs.

El paisatge, espectacular, i els salts, doncs també.

Molt recomenable, això si, cal estar preparat físicament, jo les vaig passar canutes al final.