Barrancs. Piades

Gorgues del Llech

Sat, 5 Sep 2009 17:22:38 +0200

Participants: Bernat, Nuria, Miqueló, Jordi Villega, Jesús, Noelia, Ester, Joan M i David R.

Sortim divendres a la tarda, després de mitja hora de retràs, i canviar els seients de la furgo per tal d’encarbir-nos els 7 que sortiem de Sant Feliu i no anar amb 2 cotxes.

A l’alçada de Girona, la pluja és intensa i més d’un pensem que potser l’endamà no podrem fer el barranc. Sopem a La Jonquera, un bon xurrasco al restaurant El Xurrasco.

A les 24h som al parking del Llech, després de perdre’ns i fer una mica de 4x4. 5 minuts més tard aparca el Joan M. i l’Ester. Fem unes cerveses, o un glop de vi, i a dormir. El Joan i l’Ester dins la seva furgo, el Miqueló i jo a la meva, i la resta sota les estrelles. A mitja nit em desperto i em trobo al Miqueló posant-se el neopré dins la furgo. Pozi, encara que siguis dins una furgo, un sac encara que sigui prim va força millor que dormir sense res...

A l’endemà ens llevem i fem rotllana per esmorzar i en un moment estem preparant material. Comencen a arribar alguns cotxes i cal espavilar.

Entrarem els primers a l’aigua, juntament amb dos companys de Madrid, que de fet van fer pràcticament el barranc sencer amb nosaltres.

Som 9 (o 11) i aixó es nota quan hem de muntar un rapel, anem força lents, i en el primer ràpel, ens atrapen un grup de dos homes grans (uns 60 anys) i un de més jove.

No tenim cap entrebanc en tot el barranc, i en el salt que es pot repetir, mentre la Nuria s’ho repensa, alguns saltem un parell de cops. L’Ester s’ho pensa massa i al saltar agafada de la ma del Jesús te una entrada a l’aigua una mica rara. Afortunadament no es fa mal i podem seguir sense problemes, un cop, es clar, que la Nuria finalment es decideix i salta.

A la rentadora, algú s’endú un cop important a les costelles però sense problemes arribem a la Lanzadora. Divertidissima

En un tres i no res som de nou al cotxe direcció al xurrasco!!

La resta de fotos son al pIcasa de Noelia

Gorgas negras

Sat, 4 Jul 2009 16:44:42 +0200

La resta de fotos son al picasa del Bernat:
http://picasaweb.google.com/bernat.castells

Sortim de Sant Feliu divendres a les 18h. Finalment hi anem el Bernat, el Toni i jo (David R). A Alfarràs recollim a l’Albert, que estava escalant amb el Ramon.

Sense complicacions arribem a Rodellar, on no hi cap ningú més. Aquest cap de setmana hi fan una compe d’escalada, i el poble està a petar de gent. Nosaltres, decidim sopar al “poble” anterior (Las almunias de rodellar) i dormim en un prat, amb un cel amenaçador. Un llamp rera un altre. Impressionant. Van caure quatre gotes, però vam passar la nit sense complicacions.

Sona el despertador, son les 5:45. Esmorzem, preparem les motxiles i a les 7 ja som a Rodellar i comencem a caminar. Son 2:30 per tal d’arribar a l’aigua. Afortunadament, anem esquivant el sol, i practicament no ens toca de ple, aixó si, la calor es brutal.

Quan arribem al principi del riu, ens ajuntem 3 grups. Deu n’hi do la gent que vam veure per tractar-se d’un barranc tan llarg i amb una aproximació tan llarga.

Es un barranc fàcil, però moooooolt llarg, especialment si el combines amb el barranc de Barrasil. Nosaltres vam trigar unes 8 hores. Hi ha moltes badines que cal passar nedant, i es fa una mica pesat.

El Barrasil, de fet es la continuació del barranc (es el mateix riu) però ja no es tan guapo. El que passa que es millor acabar de baixar pel riu fins al pont del camping, que no haver de sortir caminant per una forta pujada per després haver de tornar a baixar. La majoria de gent empalma tots dos barrancs.

El paisatge, espectacular, i els salts, doncs també.

Molt recomenable, això si, cal estar preparat físicament, jo les vaig passar canutes al final.

Forat negre

Sat, 16 May 2009 22:41:13 +0200

El diumenge 16 de maig marxem cap al Berguedà el Natxo i un servidor. Després d’un petit problemes de despertador ens trobem a la benzinera de Pallejà gairebé a les 8 del matí, i tirem milles amb la furgo del Natxo amb destí Vallcebre, on esmorzem. Passades les 10 del matí ja ens estem equipant des del cotxe i entrem els primer al barranc del Forat Negre, a peu de carretera: barranc senzill, forces ràpels en cascades d’uns 20 metres màxim i unes gorges d’aigua nítida i fresca...això sí, sense tobogans i ni salts. Tanmateix el barranc està perfecte per disfrutar-lo.
Un cop acabem comencem el retorn i observem un nombrós grup de gent que estava a la capçalera del barranc. Al primer cotxe que passa fem auti-stop i una parella d’uns 60 anys que anaven a fer muntanya ens paren i ens pugen fins al nostre cotxe, ens hem estalviat el retorn de pujada carretera amunt, i així decidim entrar al següent barranc, un més petit a costat del que hem fet, el torrent de la Baga, amb una instal·lació molt precària en el primer ràpel. Fem part del barranc, uns quants rapels on raja aigua, o millor dit, fang!!! Totalment per a col·leccionistes...i decidim sortir un cop finalitza el tram més vertical i tornem a la carretera i ara sí que ens toca pujar fins el cotxe caminant sota un sol de justícia.
Sense treure’ns el neoprè decidim anar a pel tercer i marxem a fer el barranc de la Foradada, a pocs quilòmetres d’on estem. Segons la ressenya posa d’iniciació, i pabersematao!!! Passos exposats, sense assegurar, barranc força ben excavat, curt però entretingut i delicat en algun tram. En uns 45 minuts tornem al cotxe i a buscar un bon restaurant per endrapar. Missió complida i a les 14:00 estem entaulats i amb 3 barrancs a la butxaca. Fins la propera!!!!

Bernat.

Riera del Carme i Glorieta

Sat, 9 May 2009 18:05:48 +0200

Barrancs, aquest any sí!

Aprofitant el meravellós pont de l’1 de maig, hem inaugurat la temporada de barrancs. En primer lloc, vaig aprofitar el divendres per fer una visita matinal a la riera del Carme (a prop d’Igualada). La jornada començava bé, primera hora del matí plovent a Sant Feliu i sense trobar a ningú, així que agafo els trastos i me’n vaig tot sol. El camí en cotxe seguia plovent, però durant l’aproximació va deixar de ploure i fins i tot vaig acabar veient el sol i suant per tornar el cotxe. El barranc estava molt bé d’aigua, els resalts es poden saltar, les cascades arrebossar d’aigua...en fi, millor que el Santa Pelaia, jeje.

Seguint la tònica, el diumenge 3 de maig ja fem un grup de 4 i anem a fer les gorges del Glorieta (a prop de Valls). El dia totalment assolellat ens fa suar la hora i pico d’aproximació...però el barrancs s’ho val. Al arribar al inici trobem un grup de 5 que està entrant i tot just darrera nostre en venen 5 més, això vol dir que haurem de demanar tanda. Tanmateix, a mida que anem baixant et pots anar entretenint en els diferents salts, ja que es poden repetir. Barranc interessant, amb salts, algun ràpel amb bon canyo d’aigua, un pas per un forat en la roca com si féssim espeleo i per acabar, uns salts espectaculars de 14 i 18 metres.

Per a qui es vulgui apuntar, el diumenge 17 de maig anirem a fer algun altre barranc, o sigui que ja sabeu!!!

Bernat.

Santa Pelaia i Sant Pons

Sat, 13 Sep 2008 11:22:11 +0200

El nom correcte del segon Barranc es Sant Ponç, però el servidor no soporta aquesta lletra (ç) al nom de la pàgina.

Integrants: Bernat, Elia, Raul, Natxo, Toni P, David R, Miquel i Jonás

6:30 del matí..hora de trobada. Com sempre, sortim més tard pq alguns "rezagaos" arriben tard, i evidentment ningú ha decidit quin barranc anem a fer. Després de vàries propostes, triem l'opció arriscada que apareix al Vèrtex: BARRANC DE Santa Pelaia. Segons sembla, és un barranc molt aquàtic i divertit. Així que amb la peazo furgo d'en David, comencem a fer carretera cap a l'Alt Urgell. Segons les previsions del temps ha de ploure, però al cel no hi ha ni un núvol! Ole, ole! 1ª parada: PONS. Un bon esmorzar no pot faltar...bar típic de poble, on la llei antitabac encara no ha arribat. Amb la panxa plena tirem fins a Coll de Nargó. Carreguem neoprens a l'esquena i comencem a caminar. Sembla que el dia no comença del tot bé. Qui ha llegit les ressenyes? Intentem orientar-nos, però NENS! ens fa falta un curset d'orientació, eh! sabeu que a la FEEC en fan? Tornem amunt (això era l'escalfament?), i ara toca la prova de "más vale maña que fuerza!"...la porta de la furgo no s'obre! Culpable? sin comentarios, Raül.

Quan aconseguim arribar al barranc...algú vol matar al tiu que ha ressenyat aquella riera com un barranc!!! i la calor no deixa d'apretar! Operación bikini! baixar una riera amb el neoprè posat! Per definir-ho amb una paraula: AGONIA. Com que no ens volíem quedar amb aquest mal gust de boca, decidim provar el segon barranc. Mentre divaguem decidint si som esquirols o hàmsters (no intenteu entendre-ho, coses del Natxo), el cel comença a tancar-se, llams i trons! Fem el primer ràpel, i saltem la primera poza...aaauuuu! quin mal! què és això? són pedres de gel! sense tenir temps a reaccionar, ens trobem al mig d'una pedregada descomunal. Jo vaig veure passar la meva vida per davant....El Bernat i el Raül mirant-s'ho des de dalt, ens diuen que no ens preocupem, que això no és res!!! sort que portem dos bons monitors, que si no! per sort, el Natxo, encara que sembli increïble, té una mica més de seny que aquests dos flipetis, i proposa grimpar per la corda amunt un altre cop. Així, que enmig de la llau de pedrots, anem remuntant...i de cop, una riuada d'aigua esclata des de d'alt! sort que hi ha vídeo...una imatge val més que mil paraules!

Després d’estar 10 minuts disfressats amb els neoprens, casc i arnés a la mateixa carretera i que tots els cotxes que hi passaven ens miressin com si veiessin a 8 marcians acabats d’aterrar al planeta terra, sembla que la pluja afluixa, que ja no baixa el canyo d’aigua que ens a espantat minuts abans i decidim tirar-li. L’Elia, més prudent decideix quedar-se al cotxe, ni que sigui per trucar als bombers si no venim en 1 horeta.jejejeje

El barranc es molt ràpid, només hi ha un ràpel obligat al final, la resta son petites badines que anem saltant. L’aigua sembla xocolata amb llet, però finalment aconseguim fer un barranquet, després de la desil·lusió del matí i el barranc de Santa Pelaia.

Barranc de Manyanet

Tue, 9 Sep 2008 18:29:06 +0200

El divendres 29 d’agost, un dia laborable com un altre, ens dirigim l’Albert, el Txotxi, el Raül i el Bernat a fer el barranc de Manyanet,a la Vall Fosca. Després de malgastar 5,75 € amb un llom amb formatge, seguim el camí i arribem al que creiem que és el pàrking del barranc, ja què el cotxe del Raül no és un 4x4 i ja ens hem menjat mig pneumàtic. Així, comencem a caminar i després d’una hora de pujada per una bona pista arribem al principi del barranc. L’aigua força freda, però el barranc no presenta gaires dificultats degut al poc cabal que porta. A més a més, podem realitzar algun que altre salt. El descens és molt alpí i solitari. S’haurà de repetir amb una mica més d’aigua.

La resta de fotos son aqui:
http://picasaweb.google.es/bernat.castells/BarrancDeManyanet#

Integral Riu Fred-Ribera Salada

Sat, 23 Aug 2008 18:26:12 +0200

EL 23 d’agost anem el Xavi, Natxo, Raül i Bernat a fer l’integral del Riu Fred-Ribera Salada (Solsonès). Després de deixar el primer cotxe a la sortida i de vàries converses amb els autòctons de la zona, aconseguim trobar l’accés al barranc. Una boira impressionant no ens deixa veure a 10 metres d’on som. Finalment entrem en aquest riu, no pas difícil pel seu desnivell sinó pel cabal i el llarg recorregut de 8 km, tenint en compte que hi ha trams que s’engorgen 40 cm. Al principi una mica de fred, però un cop anem avançant ja se’ns passa de cop. Tot va bé fins que faig un tobogan de 3 metres i em menjo el “rebuf” que m’hi estava esperant...després de passar una mica de cangueli, surto i ens espera el primer ràpel de 9 metres que marca 2 rebufs en la recepció. Al no veure-ho clar, esquivem el pas tot grimpant per l’esquerra orogràfica i muntem un ràpel des d’un arbre més endavant. Al arribar a la zona que havíem descendit feia poc més d’un mes ens adonem que el cabal és força baix, ja que el riu no ens arrossega com la darrera vegada i ràpidament toquem les pedres del terra. Després d’un darrer tram de caminar i de jugar en una petita rentadora, apareixem a una zona de bany plena de domingueros que flipen al veure’ns sortir amb els tratges de neoprè; per rematar, fem un darrer salt des del pont i recollim trastos. En total, 6 hores i mitja de descens.

Font de l Atzur

Sun, 17 Aug 2008 18:23:07 +0200

http://picasaweb.google.es/bernat.castells/FontDeLAtzur#

El 17 d’Agost ens dirigim el Raimon, la Noelia, el Raül i un servidor a realitzar un descens que hem trobat en un nou llibre de barrancs, la Font de l’Atzur (Solsonès). La ressenya indica 30-45 minuts d’aproximació, amb paisatge interessant i agradable, però després de quedar esgarrinxats per tot arreu, de recular per varis camins amunt i avall cercant el camí correcte, aconseguim trobar l’entrada del barranc, amb el temps rècords de dues hores i mitja. A més a més, la calor era insuportable i lògicament, no hi havia una gota d’aigua. Certament, és un barranc molt maco, amb un parell de ràpels volats molt xulos i impactants (un d’ells de 30 metres). En fi, un altre barranc de col·leccionista a la butxaca. Després, per remullar-nos una miqueta ens dirigim al Forat de Bóixols: un gran recurs, barranc curt i aquàtic, amb salts i algun que altre ràpel.

Gorges del Gurb

Fri, 18 Jul 2008 18:17:56 +0200

La resta de fots les teniu aqui:
http://picasaweb.google.es/bernat.castells/Gurp#

El divendres 18, la Núria i el Bernat marxem a fer les Gorges del Gurb (Tremp). El volem realitzar integral i l’entrada a la segona forqueta ens costa unes quantes esgarrinxades, però aconseguim entrar al curs del riu i iniciem aquest descens molt “idíl·lic” però poc esportiu, sobretot la part de dalt. Després d’un bivac amb atacs de mosquit inclosos a costat de Pont de Suert, el dissabte 19 fem el barranc del Viu de Llevata. Molta gent pel davant però no ens molestem. Aquest barranc ja és molt més aquàtic que l’anterior i amb molts més salts i tobogans. Tornada cap a Sant Feliu perquè l’endemà ens dirigim un altre grup: Maria, Miquel, Natxo, Núria i Bernat a fer les Gorges del riu Canaleta (Ports de Besseit). Agafem el pertinent permís per realitzar el descens a Horta de Sant Joan (barranc regulat) i comencem el descens. El barranc està molt bé d’aigua i ens trobem força gent, però la possibilitat de repetir els salts i els sifons ens fan gaudir d’aquest magnífic barranc sense destorbar-nos entre els diferents grups.

Gorges del riu Glorieta

Sat, 12 Jul 2008 23:48:54 +0200

El dissabte 12 de Juliol quedem ven aviat el Natxo, Jesús, Miqueló, Víctor, Toni, Noelia i Bernat per anar a fer les gorges del riu Glorieta (Mont-ral). Després de perdre una “burrada” de temps deixant una cotxe a la sortida i pugem cap a dalt, l’entrada del barranc ens depara una magnífica estampa, un primer ràpel per una cascada que acaba amb un tobogan o petit salt, tot recobert per una capa de molsa i vegetació preciosa. El barranc continua sorprenent-nos a mesura que anem avançant, saltets, tobogans, ràpels formidables...i per acabar, un impressionant salt de 13 o 18 metres a la darrera badina. Després a dinar a l’Alcover un bon grapat de tapes, entrepans i gelats, mentre començava a diluviar a l’exterior. L’arribada a Sant Feliu sembla que anem en barca degut a la immensitat d’aigua que està caient en aquell moment, mai havíem vist la riera tan plena...per aquest motiu, decidim quedar l’endemà (diumenge) per anar a descobrir un barranc, típicament secs, de l’Anoia. Així doncs, el diumenge anem el Txotxi, Víctor, Xavi, Natxo i Bernat a fer les gorges del riu Foix. Malauradament, els aiguats no han servit de res i el trobem mooolt sec, i decidim fugir d’aquella selva i de la calor que ens estava turmentant...una retirada a temps sempre és una victòria. D’aquesta manera, en poc menys d’una hora ens trobem en una bodega de vins del Penedès tot fent una cata de vins de la nostra terra.