Aquest passat diumenge 08 de novembre en Jordi Villega i Jo, el Surri vam fer la Marxa el Garraf de 45 Km.

Si us diem la veritat, no ens va acabar de convèncer i el què és disfrutar, disfrutar, doncs no....després de matinar a les 4.30 del matí, vam estar 25 minuts buscant aparcament per Gavà, un cop aparcats ens va tocar fer una cua de pràcticament 30 minuts a l'intempèrie amb el fred i el vent que fotia per recollir la samarreta i d'altres tonteries que acostumem a posar a les bosses els organitzadors de curses....

Bé, un cop amb la bossa dels obsequis ens toca carregar-les a tota la cursa ja que l'organització no disposa de guarda-roba i au, passeja les samarretes, caixa de tirites i una punyetera pulsereta que hem de portar al damunt conjuntament amb una targa que va provocar una altre cua a l'inici de la cursa perquè l'organització ens va voler fer passar els 700 tius d'un en un per fer el primer control de pas.

Comencem a caminar i els 10 primers kilòmetres ens toca passar per corriols no més amples de mig metre ple d'arbustos com ara el garric que punxa i esgarrinxa de collons i els collons i amb unes 500 persones al davant, per tant, com deia, els 10 primers km els vam fer aproximadament en 2h i 15 minuts, segons els càlculs del super rellotge d'en Jordi, a 4.5 Km a l'hora, això és com passejaven els meus avís agafats de la mà quan els pobres podien sortir de casa.

Un cop superat aquest corriol comencem a córrer i recuperem temps i arribem al poble del Garraf on toquem sorra de platja (cal dir que va ser maco) i esmorzem gràcies a un bon avituallament. Seguim la marxa a un bon ritme i avançant gent (abans, la pulsereta que portem li està tallant la circulació al Jordi i uns macus dominguerus li tallen amb el seu bardeo, cin-la, faca o navalla en català) i quan portem aproximadament unes 5h i 30 minuts i estem quasi al capdamnut del massís comencem a baixar fins arribar a un l'altre control i la nostra gran sorpresa....PERÒ NOIS QUE FEU AQUÍ!!!!!!  la mare que em va parir!!!!! vaig pensar...si us heu equivocat!!!!! dos nois més segueixen indignats amb l'organització el nostre pas...resulta que el vent possiblement ha fet volar les indicacions....ens diuen....a punt de plorar iniciem de nou el camí errat però en direcció contraria tot refent el camí fins arribar a la creu de Morella, ara si. Baixem sense parar per uns corriols tortuosos que ens matxaquen els turmells i els genolls i tornem a adelantar per segona vegada a altres participants però continuem indignats i amb depresió però l'ajuda psicològica mutua ens ajuda a no despotricar a dojo i sense control i així poc a poc ens acostem al final fins arribar a Gavà a línia de meta on tímidament i després de 7h i 3 minuts ens aplaudeix una senyora que probablement havia anat a buscar el pollastre dels diumenges i s'havia trobat amb la cursa enmig del seu barri.

Bocata d'embotit ja que la buti ens diuen que ja l'hem feta durant la cursa i la birra dels capellans, Cruzcampo....que dolenta per l'amor de Déu.

En fi, la crònica de la Marató de Collserola i la Mitja de Londres va ser molt més exitosa.

L'equip tronat de les marxes i curses, Villega i Surri.