Són les 19h i ens trobem a Benasc fent una birreta… casi que anem espavilant que està plovent i encara queden  2 horetes de caminar fins arribar al refu lliure de Pescadors. Quan anavem a aparcar els cotxes ens donen una gran alegria i és que es pot arribar al refu en cotxe! Quina sort porque s’ens havia fet tard i seguia plovent així que tirem amunt i en 25 minuts ja estem al refu. L’alegria ens dura poc al veure la gran quantitat de cotxes que hi ha aparcats… Sembla que no plou tant fort i aprofitem per muntar tendes, sopar i preparar la motxilla per l’endemà. Decidim que sortirem a les 4h am a caminar per trobar la neu en bon estat i evitar la romeria de gent que es preveia.

Són les 3h am i ja sonen els despertadors per les tendes… buuuf quina mandra i quin fred!! Ara toca esmorzar, vestir-se i desmuntar tendes! Encara prou bé perquè són les 4.15h i ja estem amb el frontal encès i caminant.

Les primeres 2 hores es fan una mica dures, entre que estem adormits i el camí cada vegada  puja més, més i més!! Anem fent alguna parada per beure aigua i menjar algo però seguim tirant que ja sabem que l’Aneto és moooolt llarg! Quan portem 1,5 hores caminant ja ens trobem les primeres llengues de neu, sembla que hi ha algú que ha matinat més que nosaltres perquè  hi ha traça feta...  a aprofitar-la!!!

En 2.30h ens plantem al llac de Coronas, des d’allà podem divisar el primer gran objectiu de la sortida... La Canal d’Estasen!

La neu arriba i és hora de posar-nos els grampons, les raquetes no faran falta i decidim amagar-les darrera d’unes roques... mala idea!!! Amb bastant d’esforç ens plantem al peu de la canal i clavant grampons i piolet en mà comencem a tirar cap amunt. Es fa més dur del que pensàvem ja que la traça no és consistent i toca obrir un nou camí. Després d’uns moments de tensió arribem a la bifurcació... hem de decidir cap a on tirar, seguim per l’ Estasen o ens atrevim a atacar el Petit Black? Sorprenentment, les recent iniciades a l’alta muntanya hivernal veuen molt més clara l’ opció del Petit. Els Montes accepten mentre l’ Ernesto flipa, i el Jesús encantat. Tot i els 60º d’inclinació no resulta gens complicat i ens plantem a dalt en un no res.

Descansem una mica però el pati imposa, així que seguim el camí cap a l’Aneto conquerint el primer 3000 del dia, l’Agulla Daviu amb  3298 m. Des de l’Agulla surt un ràpid flanqueig per començar la grimpada final, amb un mixte de II, III que superem sense dificultats tot i que feia una mica iuiu perquè era prou exposat. Ja es veu la creu, uns passets més i ja ho tenim... som al cim!!! Quin subidon!!! El nostre esforç ha trobat la seva recompensa, és  moment de gaudir i relaxar-se amb les “esssspectaculars” vistes que ens envolten!!!

Ara toca pensar en la baixada... i quan creiem que tota la dificultat està superada, ens trobem amb el pas de Mahoma,... ai ai ai que  amb grampons la cosa te la seva gràcia! toca fer grans abraçades a les pedres, jeje!! Un cop passat ens dirigim cap al coll de Corones. Una  desgrimpada mixta, tornem a tocar neu, i culen bajen, és  moment per disfrutar com a nens!!! En un tres i no res estem de nou als llacs de Corones i... on collons estan les raquetes? “Jo m’ en recordo de com era la roca”, “Jo també, però ja n’he vist 5 d’ iguals”. Finalment el Jesús s’ il·lumina i després de més de mitja hora buscant-les per fi les trobem!!! Gluuuups que ja ens veiem fent un pot comú per reposar-les a GEPS!

La tartera final es fa llarga i pesada, les forces i els ànims van com el camí... cap a baix!! Per fi acabem la tartera i arribem al riu on decidim fer l’última parada per descansar i menjar una mica. Reprenem la baixada per l’altre banda del riu i així no repetim el camí que varem fer al pujar. Ja portem 1’30h pel caminet i... siiiiiiiii ja es veu el refu!! Ara si que la satisfacció és plena!

ENHORABONA A TOTS!!!