Portem una setmaneta de fred de debò i això ha tingut les seves conseqüències… Montserrat està blanc, blanc. La previsió de temps diu que el dia s’obrirà així que decidim anar a escalar amb el Jose i el Bernat cap al Vermell del Xincarró, on si al final no podem trepar segur gaudirem d’un paisatge preciós.

Comencem per un V+ que jo recordava maco i no molt complicat, però el fet que les mans es congelin al mínim contacte amb la roca fa que l’ascensió sigui més complicada del que recordava. El fet que estiguem en un lloc on no para de ploure rocs i blocs de gel fa que marxem per potes a una altra zona mes arrecerats de la “pluja” d’objectes contundents.

Seguim per un altre V+ i després un 6a i provem de 2n Sessió Digital, 7b+. El Berni quan era un xavalín i estava catxes arribava fins el sortint del sostre amb bambes!! Però ara ens costa bastant progressar.... com passen els anys!!

Tornem cap a casa havent escalat enmig d’un paratge brutal com es Montserrat i a sobre rodejats d’un mantell blanc que sempre costa de repetir.

Fins la propera!

Totes les fotillos: http://picasaweb.google.com/rodrimatas/NeuIEsportivaAMontserat90110?feat=content_notification#