Escalada. Piades

Escalades blanques a Montserrat

Thu, 14 Jan 2010 20:40:47 +0100

Portem una setmaneta de fred de debò i això ha tingut les seves conseqüències… Montserrat està blanc, blanc. La previsió de temps diu que el dia s’obrirà així que decidim anar a escalar amb el Jose i el Bernat cap al Vermell del Xincarró, on si al final no podem trepar segur gaudirem d’un paisatge preciós.

Comencem per un V+ que jo recordava maco i no molt complicat, però el fet que les mans es congelin al mínim contacte amb la roca fa que l’ascensió sigui més complicada del que recordava. El fet que estiguem en un lloc on no para de ploure rocs i blocs de gel fa que marxem per potes a una altra zona mes arrecerats de la “pluja” d’objectes contundents.

Seguim per un altre V+ i després un 6a i provem de 2n Sessió Digital, 7b+. El Berni quan era un xavalín i estava catxes arribava fins el sortint del sostre amb bambes!! Però ara ens costa bastant progressar.... com passen els anys!!

Tornem cap a casa havent escalat enmig d’un paratge brutal com es Montserrat i a sobre rodejats d’un mantell blanc que sempre costa de repetir.

Fins la propera!

Totes les fotillos: http://picasaweb.google.com/rodrimatas/NeuIEsportivaAMontserat90110?feat=content_notification#

Aneto per canal Estasen

Sat, 6 Jun 2009 20:37:02 +0200

Són les 19h i ens trobem a Benasc fent una birreta… casi que anem espavilant que està plovent i encara queden 2 horetes de caminar fins arribar al refu lliure de Pescadors. Quan anavem a aparcar els cotxes ens donen una gran alegria i és que es pot arribar al refu en cotxe! Quina sort porque s’ens havia fet tard i seguia plovent així que tirem amunt i en 25 minuts ja estem al refu. L’alegria ens dura poc al veure la gran quantitat de cotxes que hi ha aparcats… Sembla que no plou tant fort i aprofitem per muntar tendes, sopar i preparar la motxilla per l’endemà. Decidim que sortirem a les 4h am a caminar per trobar la neu en bon estat i evitar la romeria de gent que es preveia.
Són les 3h am i ja sonen els despertadors per les tendes… buuuf quina mandra i quin fred!! Ara toca esmorzar, vestir-se i desmuntar tendes! Encara prou bé perquè són les 4.15h i ja estem amb el frontal encès i caminant.

Les primeres 2 hores es fan una mica dures, entre que estem adormits i el camí cada vegada puja més, més i més!! Anem fent alguna parada per beure aigua i menjar algo però seguim tirant que ja sabem que l’Aneto és moooolt llarg! Quan portem 1,5 hores caminant ja ens trobem les primeres llengues de neu, sembla que hi ha algú que ha matinat més que nosaltres perquè hi ha traça feta... a aprofitar-la!!!

En 2.30h ens plantem al llac de Coronas, des d’allà podem divisar el primer gran objectiu de la sortida... La Canal d’Estasen!
La neu arriba i és hora de posar-nos els grampons, les raquetes no faran falta i decidim amagar-les darrera d’unes roques... mala idea!!! Amb bastant d’esforç ens plantem al peu de la canal i clavant grampons i piolet en mà comencem a tirar cap amunt. Es fa més dur del que pensàvem ja que la traça no és consistent i toca obrir un nou camí. Després d’uns moments de tensió arribem a la bifurcació... hem de decidir cap a on tirar, seguim per l’ Estasen o ens atrevim a atacar el Petit Black? Sorprenentment, les recent iniciades a l’alta muntanya hivernal veuen molt més clara l’ opció del Petit. Els Montes accepten mentre l’ Ernesto flipa, i el Jesús encantat. Tot i els 60º d’inclinació no resulta gens complicat i ens plantem a dalt en un no res.
Descansem una mica però el pati imposa, així que seguim el camí cap a l’Aneto conquerint el primer 3000 del dia, l’Agulla Daviu amb 3298 m. Des de l’Agulla surt un ràpid flanqueig per començar la grimpada final, amb un mixte de II, III que superem sense dificultats tot i que feia una mica iuiu perquè era prou exposat. Ja es veu la creu, uns passets més i ja ho tenim... som al cim!!! Quin subidon!!! El nostre esforç ha trobat la seva recompensa, és moment de gaudir i relaxar-se amb les “esssspectaculars” vistes que ens envolten!!!

Ara toca pensar en la baixada... i quan creiem que tota la dificultat està superada, ens trobem amb el pas de Mahoma,... ai ai ai que amb grampons la cosa te la seva gràcia! toca fer grans abraçades a les pedres, jeje!! Un cop passat ens dirigim cap al coll de Corones. Una desgrimpada mixta, tornem a tocar neu, i culen bajen, és moment per disfrutar com a nens!!! En un tres i no res estem de nou als llacs de Corones i... on collons estan les raquetes? “Jo m’ en recordo de com era la roca”, “Jo també, però ja n’he vist 5 d’ iguals”. Finalment el Jesús s’ il·lumina i després de més de mitja hora buscant-les per fi les trobem!!! Gluuuups que ja ens veiem fent un pot comú per reposar-les a GEPS!
La tartera final es fa llarga i pesada, les forces i els ànims van com el camí... cap a baix!! Per fi acabem la tartera i arribem al riu on decidim fer l’última parada per descansar i menjar una mica. Reprenem la baixada per l’altre banda del riu i així no repetim el camí que varem fer al pujar. Ja portem 1’30h pel caminet i... siiiiiiiii ja es veu el refu!! Ara si que la satisfacció és plena!

ENHORABONA A TOTS!!!

Auzat - Ariege

Mon, 6 Apr 2009 11:12:19 +0200

Per estrenar la setmana santa, la Chus i jo ens vam apropar a França, concretament a l’Ariege, a trepar una mica.

El lloc ens va encantar. Vam estar 4 dies a un camping a Tarascon sur ariege, i ens vam apropar un dia a esclar a l’escola d’Auzat i un altre dia a Ax les Thermes, sector entreserres.

El tercer dia vam estar fent una volta amb raquetes de neu per l’estaci d’esqui de fons del Plateau de Beille, amb unes vistes impressionants.

Els sectors d’escalada ens van agradar moltissim, especialment el d’Auzat. La roca es gneiss, molt semblant al granit, amb una adherencia brutal. Només vam estar al sector iniciació, i aquí les vies estan perfectament equipades amb parabolts o quimics, i els seguros ben a prop, màxim cada 2 metres.

Per la propera sortida col·lectiva d’escalada proposo d’anar-hi. Ens ho passarem d’alló més bé.

Més info i topos:
http://cafma.free.fr/plan.htm

Acid Lactic - Pic del Martell

Sun, 29 Mar 2009 20:11:05 +0200

Divendres 20 de març. 7:30 del matí...un dia com un altre per anar a escalar, ens trobem el Txotxi i jo per anar a fer una via al Pic del Martell. Ens quedem amb Àcid làctic, via equipada amb grau màxim (suposat) de 6b. Al final marxem amb una única corda, ja que la via està equipada.

La via comença al mateix lloc que la Lafayette, però tira recta superant el sostret. El Txotxi va primer i empalma els 2 primers llargs: 15 metres de 6b i 30 més de 5+/6a. Quins passos! es penja a la sortida del 6b i al final treu el pas, segueix cap amunt i supera un parell de plaques on no regalen res. A mi de segon, em costa una mica passar el primer tram, i després de fer una mica d’artificial passo el suposat 6b.

Arribo a la R i em toca pujar a mi de primer, llarg de 30 metres de V+, on col·loco 2 aliens i 2 friends mitjans, a més del tascó que trobem i algun que altre spit. El llarg es fa bé però hi ha un pas finet que supera un sostret.

Finalment, el Txotxi es curra el darrer llarg, 35 metres de v+ que ell fa com si res, però que també estava força net i també utilitzem els aliens i alguna sabina. Un cop a dalt, ens desencordem i ens queda el típic tram rocós i selvàtic del Pic del Martell abans d’arribar al camí.

En definitiva, via molt xula però mantinguda, amb roca esplèndida però que el primer llarg us farà suar de valent...

La resta de fotos son al Picasa

Bernat.

Aresta del Vent - Montserrat

Sun, 15 Mar 2009 23:17:13 +0100

Data: Diumenge 15 de Març de 2009

Activitat: Escalada clàssica.

Participants: Bernat, Miquel, Sònia i Rubén.

Zona: Montserrat
Sector: Montserrat Sud
Paret: La Proa
Via: Aresta del Vent (Aresta Brucs)
Dificultat: V+, MD
Dificultat obligada: V+
Recorregut: 85 m
Horari: 2 h
Material: Cintes exprés
Observacions: via ben assegurada amb spits.
Aproximació: Des del pàrquing de la Masia del Castell, travessar el camp d’oliveres que queda al davant i seguir immediatament el torrent, anant a buscar les marques vermelles que per camí boscós i pendent amunt ens portaran fins la cova del Cabrit ( 30 min. ). Des de la cova anar cap a l'esquerra, en poc temps veurem que a la dreta del camí s’obre una canal equipada amb uns esglaons i corda, que en ser coronats, ens deixaran pràcticament a peu de via.

Iniciacio alpinisme 2009

Sat, 31 Jan 2009 19:26:00 +0100

Lloc: Petit Gra de Fajol – Vallter 2000

Data: Dissabte 31 de gener de 2009

Objectius: Familiaritzar-se amb l’us de grampons i piolet, conèixer i practicar les tècniques de progressió fent-se servir d’aquests elements i aprendre a reaccionar en cas de caiguda. Teòrica i pràctiques de localització amb l’ARVA; reaccions davant d’un allau.

Participants: Miriam, J.Villega, J.Baeza, Sherpa, Miquel, Adrià, Jordi, Crimi, Joan, Ester, Maria, Sonia, Rubén i Ana M.

Són les 7:00 i ens trobem com sempre a la Plaça de l’Estació de tren de Sant Feliu. Hi ha hagut alguna baixa d’ última hora però finalment serem 14, no està gens malament si tenim em compte que les prediccions del temps no són gaire prometedores. Efectivament, plou gairebé tot el camí fins a Setcases però poc abans d’arribar jo he de fer una parada tècnica a repostar benzina, fet que provocarà que, a partir d’aquell moment, cada cop que passem prop d’una benzinera, per si no m’havia adonat, m’ho recordi algú a través del Walky, perquè no ho he dit però en portem un a cada cotxe i està resultant molt divertit.

Després d’esmorzar a Setcases arribem al pàrquing del mig de Vallter2000. Ha deixat de ploure i sembla que no farà gaire fred. Després de fer el repartiment de material i ajustar els grampons a cada bota comencem a fer via cap al refugi d’Ulldeter. La neu està força trepitjada i progressem sense problemes ni necessitat de fer servir els grampons fins al refu. Contemplem durant uns minuts l’ espectacle de la muntanya i ràpidament ens enfilem cap al peu de les vies del Petit Gra de Fajol.

Abans d’arribar hem de passar per un pendent on la neu a aquelles hores del matí, prop de les 11:00h, ja comença a estar molt trepitjada, fet que provoca que a més d’ un se’ns enfonsin les cames fins el genoll.
scollim un pendent no gaire glaçat on podem començar a practicar les autodetencions amb seguretat i després d’unes instruccions bàsiques de com agafar el piolet per frenar-se, el Rubén comença a fer les demostracions, primer de cara com si fos un tobogan, després de cara i cap per avall i finalment d’esquena i cap per avall. Tot i que al principi fa una mica de respecte tothom es va animant i després d’unes quantes baixades comencen a agafar confiança en aquesta eina que la imaginació popular tant associa a la figura de l’alpinista

L’actvitat resulta entretinguda i divertida, pel record queden les dificultats del Crimi per fer-se amic del piolet, les lesions sense majors conseqüències del Miquel i el Jordi, o la baixada d’ aquest últim d’esquena, com un trineu, de a dalt a baix fins que el destí l’aturi!

Després tots ens posem els grampons i continuem explicant les tècniques d’ascens i descens amb piolet i grampons. Ens separem en dos grups i ens enfilem pendent amunt practicant les diferents tècniques. A la baixada algú s’atreveix a practicar un cop més l’autodetenció, aquest cop amb els grampons posats... recordeu d’aixecar els peus amunt!!!

Per últim, i després d’una sessió teòrica sobre l’Arva amb la col·laboració del Joan fem unes pràctiques de cerca en un àrea que prèviament hem delimitat. Atenció! Hi ha premi pel grup més ràpid que aconsegueix trobar l’Arva en 3m 40s. Salut!

Són les 16:30h i comença a nevar, hem pogut acomplir el programa previst i el temps ens ha respectat fins l’últim moment. Alguns ja diuen que la propera vegada ens hem d’ enfilar directament a la Canal Occidental... Doncs res, aquí et repto, aquí t’espero!

PD: Queden pendents uns dubtes que van sorgir a la sortida... Què és el ser? D’on venim? Com faria l’autodetenció una “ballena”? Visca els Walkys!!!

Més fotos a:

http://picasaweb.google.com/Tanit1611/SortidaIniciacioAlpinisme_31_01_09?feat=email#

Inici teporada Gel al Pedraforca

Tue, 27 Jan 2009 23:04:30 +0100

Per fi!!!

Ja era hora i avui 25 de gener comencem temporada de gel...tot i què el dia no pintava molt bé, al final em salvat la jornada.

Les cascades de l'arbre i la del curset semblaven els fonts del Llobregat, i hem seguit més amunt fins a la somnis i la il·lusions d'hivern, per la qual hem pogut acabar pujant. El gel també regalimava per totes bandes però hi havia una línia que semblava viable i el fanatisme era considerable, així que cap a dalt. Finalment hem arribat a la columna del Verdet, que de columna res perquè estava coberta de neu, però tot i així es deixava fer molt bé. I això és tot, sortida matinal i a dinar a casa!!

La resta de fotos son al Picasa

Els replicants

Sun, 7 Dec 2008 20:47:50 +0100

Via: Els Replicants, 240m 6b
Lloc: La Palleta, Vinya Nova, Montserrat Sud
Escaladors: Raimon i Ramon
Data: 7 desembre 2008

El dia està molt ennuvolat però tenim ganes d’escalar i anem a fer una vieta a Montserrat. Després de mirar vàries ressenyes del llibre de Montserrat Sud ens decidim per la Dersu Uzala, realment fa molt bona pinta, assequible de grau i ens deixarà posar trastos que ens agrada.
Un cop feta la via i escrivint la piada busco una foto general de la via i m’adono que realment hem fet Els Replicants una altra via al costat de la Dersu que no està ressenyada al llibre i ara entenem perquè els graus dels llargs no s’ajustaven ni de conya!!!
És una via que si no fos pels llargs 2 i 5 seria molt xula ja que no trencarien la continuïtat dels llargs guapos

Aproximació: Arribar al pàrking no és complica amb la ressenya, però trobar el peu de via ens va costar una mica la veritat. Abans d’arribar a l’alçada de la via Terra de Nòmades (queda a la dreta), hem de tirar cap a l’esquerra i arribar a peu de paret on trobarem el nom de la via Dersu Uzala i a l’esquerra comença la nostra via.

1r llarg: 40m V+:
Comença amb una lleugera tendència a l’esquerra per després d’una sabina tornar cap a la dreta just al pas de V+ ben protegit amb parabolts.

2n llarg: 35m IV:
Surt de la reunió amb un parabolt davant dels morros i ja no hi ha més equipament, normal, tenint en compte que després d’aquest pas de IV- ve una rampa i s’endinsa dins un bosquillo. La R es munta davant de la fissura del 3r llarg.

3r llarg: 20m 6b:
És una fissura molt vertical (6b-), que fins i tot t’escup cap a fora una mica protegida amb 5 pitons (el primer no cal perquè està a l’alçada de terra i el darrer son dos junts). Fa una mica de yuyu perquè la roca no sembla de molta qualitat dins la fissura però en realitat si que ho és. Ens hem d’aprofitar dels forats que trobem als dos costats del diedre. Quan surt de la fissura segueix per una placa de 6a que sembla més dur del que és perquè vens petadillo de la fissura. Ben protegit amb parabolts.

4t llarg: 35m 6a/b:
Puja per una placa molt maca cosida a parabolts amb tendència cap a la dreta (escalada una mica en diagonal, 6a+) fins que segueix recta cap a munt superant una panxeta. Abans de la panxa està el pas clau que és d’equilibri fent servir un monodit (6b).
Junt amb el llarg anterior són els dos llargs que valen la pena de la via.

5è llarg: 35m IV/III:
Surt de la reunió per l’esquerra superant un pas de IV i després és una rampa de III que porta a un bosc. A partir d’aquí hi ha un llarg més de 6a que costa molt de trobar (has d’atravessar el bosc) que ja no vam fer per temps (i perquè havíem llegit en ressenyes que no valia la pena, si es tractés de la Dersu clar ).

6è llarg 40m 6a:
--

Es baixa en ràpel per la mateixa via o per la Dersu en funció de si trobem gent pujant, les R estan molt bé.

Via Urquiza-Olmo

Wed, 26 Nov 2008 12:20:02 +0100

Via: Urquiza-Olmo, 155m V+(obligat)
Lloc: Plecs de la Vinya Nova, Montserrat
Escaladors: Albert i Ramon
Data: 26 Novembre 2008

La resta de fotos son al Picasa

“Aquest cop ens decidim per anar a fer una via facileta ja que no ens podem enmarronar ja que per la tarda treballem i a més a més després de la KRT i la Muñoz que vam fer el finde passat els braços encara estan tocadets. Quedem al bar Anna del Bruc i estem a 2ºC quina rasca!!!!!!!!!!!”

1r llarg, V+, 50m:
Tot i que el 1r llarg de la via marca que són 10m de III comencem des del terra per comoditat i perquè la corda ens arribarà fins la reunió. Ho fem a sorts i em toca a mi començar. La via està súper ben assegurada amb parabolts. –en ocasions allunyen un pèl però res preocupant ni perillós (potser de vegades estem massa mal acostumats) -.
Quan l’Albert arriba a la R li passo algo de material, el sol ja treu el cap i l’Albert es treu el plumes per fer el 2n llarg. Coincidim en que aquest llarg no és ni de bon tros V+, el deixem en V.

2n llarg, V-, 50m:
Seguir la línia de parabolts, això és tot el que hem de fer. Creiem també que el grau no s’ajusta del tot (pensem en IV) però potser els alejes entre alguns parabolts li donen el grau de V-.

3r llarg, IV, 45m:
És un tràmit per arribar al cim i gaudir de millors vistes. Ens fem la foto de rigor i baixem avall en 3 ràppels, un per R.

Via fàcil, molt ben assegurada amb reunions amb cadena i anella. La trobem una via indicada per iniciar-se en clàssica, muntar reunions i practicar rappels. A més a més hi ha un parell de vies que van al costat amb una mica mes de grau que pot servir per fer unes fotos guapíssimes si sou capaços d’ajuntar 2 cordades!!

Colectiva GEPS - Via KRT

Sat, 22 Nov 2008 12:11:01 +0100

Via KRT

Via: KRT, 250m 6b+/Ae
Lloc: Roca Dreta de les Valls, Ports de Beseit
Escaladors: Txotxi, Noelia i Ramon
Data: 22 Novembre 2008

Dissabte, les 6:45 i ja estem a la plaça de l’estació!! Bé la motivació no te límits no diuen? Doncs aquí estem els tres i l’Albert el Bernat i el Miquel. Aquest cap de setmana fem una col·lectiva d’escalada al centre, GEPS i uns quants ens animem a fer alguna via als Ports. Després de la rigorosa parada per esmorzar ja hem decidit les vies que farem i les cordades així que la Noelia el Txotxi i jo anirem a fer la KRT.
Arribem al pàrking, és una mica tard i fa un dia horrible amb núvols molt negres i un vent que tomba però ens carreguem els trastos i enfilem camí cap a peu de via.”

1r llarg, 35m Ae/6b+:
La Noelia no ha fet mai artificial equipat, però això no ens tira enrere, jo em quedaré l’últim per anar-la ajudant. El txotxi obre el llarg amb molta facilitat, joder, veient-lo escalar un es pensa que és fàcil!!
La noelia comença i li costa una mica, és normal, però s’ho treu prou bé, la llàstima és que fa bastant de fred i de vent i l’horari no el portem bé. La Noelia decideix que vol baixar pel fred i el Txotxi i jo decidim que si ens espavilem ens dóna temps.

2n llarg, 35m, V/6a+:
Començo el llarg, surt per l’esquerra de la R, enfila recte per una placa de V amb un parell de passos de 6a+. Amb el vent que fa que de les ràfegues et tira avall passo de matar-m’hi i faig A0. La R es una mini bauma molt xula!

3r llarg, 40m, 6a:
És un llarg molt guapo i mantingut de grau. La R està al punt on deixem la banda de la dreta de l’esperó i ens situem just a lloms de l’aresta.

4t 20m V i 5è 25m, V+:
Empalmo aquests dos llargs que en principi ens dóna la corda i així estalviem temps. Són llargs molt disfrutones si no fos pel vent!! Realment es fa difícil i perillós escalar així, on si et separes una mica de la roca per mirar l’itinerari o on és la següent xapa el vent et tira avall.

6è llarg, 25m, IV:
Els darrers llargs són més un tràmit que res, són fàcils i estan ben protegits.

7è llarg, 50m IV+:
Suro de la R i deixo al Txotxi pillant vent com si en un túnel de vent estigués. Arribo a dalt de tot, una R molt xula i al cap de poc el Txotxi arriba. Per fi hem acabat!! Són les 17:00 i tenim temps de baixar amb llum.

La baixada es complica una mica, després de sortir de la darrera R anem a parar a una canal i tirem avall a investigar. Veiem una instal·lació de ràppel i decidim baixar per allà, grasso error. Tot i que per aquí arribem avall de tot després de fer uns 6 ràppels amb enganxades de corda incloses, hauríem d’haver remuntat una mica la canal fins a trobar les fites del camí de baixada.