Al refu coincidim amb el Yeti & compañia. Ja vam coincidir a la Serrera.


Al matí en llevem a les 5:15, i després d’esmorzar i posar pells, sortim a les 6:00 del refu quan comença a clarejar. La neu es pastosa, aquesta nit no ha glaçat. A la cota 2500 aprox, la neu canvia radicalment, ara es neu pols. A ratos anem seguint les traces del grup que va davant nostre. A l’arribar a l’alçada del portillón superior, ens quedem sols, ja que el grup enfila cap a la Maladeta. Anem amb Quim, un company de Ballobar (Huesca) que anava sol i fara un bon tram amb nosaltres.


Baixem el portillon sense problemes i la vista que tenim del Aneto, sense cap traça a les seves pales, amb una bona capa de neu pols i un cel blau sense cap nuvol a prop ens posa les piles per tal d’arribar-hi el més aviat possible.


Desde el portillon fins a pasat corones ens toca obrir traça. QUIN PLAER!!!! Gaudir de l’Aneto amb aquesta neu, amb aquest sol i en soledat!!


Passat corones un grup de jovent ens passa a tota màquina. Ens saluden i els “donem permís” per acabar d’obrir traça fins a dalt. Arribem al pas de Mahoma amb els esquís als peus.


Treiem esquis i ens posem el pinxos per passar al cim. Son les 11h. Fem les fotos de rigor i enfilem avall que hi ha ganes d’esquiar!! La neu està increible. Disfrutem una barbaritat.


La nota negativa de la jornada: jo m’animo i baixant un pel ràpid se m’enganxa un esqui i em torço el genoll. Bufff quin mal. D’aquella manera puc continuar baixant, però esquiant pràcticament amb una cama, i ben a poc a poc.


Abans d’arribar a Aigualluts, de nou la neu canvia radicalment i es torna pastosa. Al forau d’aigualluts ja no es pot esquiar més i carreguem esquis. El Miquel puja de nou a la renclusa per recollir els trastos mentre Joan i jo a pas de tortuga anem cap a la furgo.


Rersum: jornada gloriosa, llàstima de la meva lesió (esquinç de genoll, 2 setmanes de repós)


PD. Comencem a pensar que el Yeti es una mica gafe. Cada cop que el veiem algú es fa mal. (de bon rotllo, ehh!)


David R