Pic del Mont ROIG  (2858 mtrs)

Aprofitant que estic passant el cap de setmana a Tírvia per celebrar la castanyada, jo m’escapo per fer un altre de la sèrie dels 50 cims més macos dels Pirineus (només em quedem  26!!!).

Passat el poble de Tavascan i direcció a les pistes d’esquí, agafo una pista que surt a la dreta d’un pont, seguint les indicacions “refugi del Mont-Roig”. Per fer aquesta pista cal un 4x4 o no estimar molt el teu utilitari. ~500 mtrs. abans d’acabar la pista i al peu d’uns indicadors deixo el cotxe.

Vaig sòl, des de fa un temps ja tinc assumit que si vols anar a la muntanya en moltes ocasions tindràs que anar sòl ja que la gent sempre té una excusa per no anar-hi tot i que després els hi ensenyes les fotos i et diuen que la pròxima vindran (mentida!!!!!!!).

Total que començo a les ~08.30hrs, tot sòl com ja he dit, a patejar en busca de la Pleta Palomera (1720mts). El camí està relliscós i en fotu una santa hòstia de cal Deu, afortunadament no he pres mal però em podria haver fet pupeta...No passa res, continuo amunt buscant fites com un boig, el camí realment és perdedor i amb el mapa de l’Alpina que porto (dels vermells antics) encara em despista més (consell; gasteu-vos 7€ en un mapa en condicions que us podreu estalviar complicacions).

Després d’una bona patejada que en un principi progressa molt suaument per acabar amb un bon paredó, per fi, arribo al refugi lliure del Mont-Roig (2.290mtrs). Allà em trobo a 2 excursionistes que com jo, tenen el mateix objectiu. Pujo amb ells una estona tot seguint el camí, ara sí ben marcat, per darrera del refugi. D’aquesta manera ja no em sento tan solet i puc xerrar amb algú, també per que tenen un bon mapa i això ajuda. Arribem fins a la molt fàcil cresta cimera. Allà ens trobem amb un altre penjat com jo que va acompanyat d’un gos. Ara m’ajunto amb aquest amic i el seu gos i tots 3 arribem en 20 minuts al cim o no és el cim..? Ja que tenim al costat un altre i no estem segurs de quin és el cim principal. Al final acordem d’anar-hi i després de passar l’enforcadura remuntem per una més dificultosa grimpada fins al cim final i que sembla ser el principal (12.30hrs).

Vistes maques, com no, de l’Aneto i de tot el conjunt de la La Pica d’Estacs. No hi ha cobertura de mòbil i no puc enviar missatges!!!!.

De baixada ho passem una mica putes per desgrimpar lo abans grimpat (si ho arribo a saber m’hagués quedat a l’altre primer cim) i a sobre tenim que baixar el gosset, arriba a ser per mi i el gos encara estaria allà gaudint de les vistes!!!!

De baixada torno a relliscar i caure, i em trenco un dit de la mà, no passa res he vist els últims capítols de “el último superviviente” en CUATRO i estic preparat!!! Seré burro!!!.

A les 15hrs arribo al cotxe i camí de casa amb ferides de guerra però amb un bon dia de muntanya a la butxaca.

David Alonso