El Chema, el Jose, l´Ana i jo estem de vacances!!

Dilluns 28 de Setembre agafem un avió amb destinació Tenerife per pujar des de la Platja del Socorro fins el cim delTeide.

Són les 3 de la matinada de dimarts, el despertador m´ha fet saltar del llit, si estigués treballant encara em quedarien 4 hores més per dormir… quina manera de començar les vacances!,… Estem a Adeje, a l´altra punta de la Platja del Socorro, i com que les carreteres són molt i molt dolentes, havíem decidit de matinar molt per arribar al refugi aviat . Sortim de l´apartament a les 4 i arribem a la Platja del Socorro a les 5:30h.

Comencem a caminar una mica desanimats, estem cansats del viatge del dia anterior, morts de son i alguns una mica marejats després d´una hora i mitja de corves en cotxe.

L´ascensió comença molt heavy , passem pels pobles de Los Realejos, Los Quintos, Tigaiga, i el Lance  amb uns desnivells que ens fan suar “de lo lindo” .

Sortint del poble del Lance parem a esmorzar en un mirador mentre veiem la sortida del sol; des d´aquí ja podem admirar el Teide, sembla que estigui a tocar, però ni de conya, només portem 5 km i hem pujat uns 550 m., ens queden encara 23 km i un desnivell aprox. de 3300 m.

Des d´aquest punt ja deixem enrere els pobles per endinsar-nos per pista de muntanya.

Ens ha passat el desànim i estem a tope! Estem caminant entre falgueres extraordinàries, molt grans i gruixudes, són diferents a les que estem acostumats a veure als nostres boscos.

Una de les coses més maques d´aquest viatge és la manera en que va canviant el paisatge a mida que vas pujant; des d´un paisatge frondós, verd i espès fins arribar al paisatge sec,  pedregós i gris del volcà.

En tot moment podem veure el cim del Teide, i vas sentint com et crida: vinga que ja hi sou!! …em diuen els amics que ells no van sentir res…

Deixem enrere les falgueres, estem més amunt i els boscos no són tan espessos; mirant l´ horitzó mai no podem diferenciar entre el cel i l´oceà; a l´esquerra ens queda l´espectacular  Vall de l´Orotava. Parem per menjar una mica i la boira comença a aparèixer, així que quan tornem a posar-nos en marxa ho fem en allegro assai; una mica més endavant trobem les primeres pedres volcàniques, … què maques.

Passada l´ermita  de la Virgen de las Nieves arribem al “llano de las Brujas”, espectacular! El terra es converteix en sorra de platja amb tot de pedres volcàniques. Travessem el pla i enfilem de nou cap el nostre objectiu. Ja no hi ha bosc de cap mena, tot són arbustos i pedres; la boira i els núvols ens atrapen un altre cop i per un moment pensem que arribarem molls al refugi, així que apretem el pas, allegro molto, per deixar la boira enrera.

Estem veient les espectaculars llengües de lava i els famosos “huevos del Teide”, alguns tenen unes mides gegantines, per moments miro d´imaginar com devia ser estar en el mig de l´erupció del volcà …

Són les 17h aprox. i ens trobem pujant ja pel camí  que enfila directe cap el refugi d´Altavista -déu nidó com puja!-; ens hem parat per descansar una mica quan de sobte apareix un iaio, però iaio iaio, encara més gran que nosaltres, eh Villega?,…corrents camí  amunt; ens quedem fets pols, nosaltres amb la llengua fora i el iaio d´uns seixanta molts o setanta anys com si res…sense comentaris…

A les 18:30 després de 28 km. i 3270 m. de desnivell arribem al refu. Estem molt contents.

“Sopinstant y a la cama”.

A les 6 del matí del dia següent estem a punt. L´objectiu és veure la sortida del sol des del cim.

Comencem a caminar amb els frontals, i a poc a poc van apareixent les primeres llums de la matinada, quins colors més macos! Tinc tantes ganes d´arribar que per moments corro camí  amunt.

Quan ja queda poc per arribar-hi, comencem a veure un fum groguenc sortint de les mateixes pedres del cim i una olor molt característica; és l´àcid sulfúric del volcà. Ens havíen  explicat que era molt desagradable, però no ens molesta gens ni mica, de fet a tots nosaltres ens fa olor de conquesta, hem arribat al cim!!

El sol comença a sortir. Veure l´ombra del Teide projectada sobre l´oceà, els núvols i la illa de Palma no te preu. Estem eufòrics. Petons, abraçades, fotos i un pensament per algú que no ha pogut estar amb nosaltres allà dalt.

La baixada decidim fer-la amb el telefèric. A les 10:30 ja hem arribat a baix i com que és aviat i tenim “mono” decidim empalmar  amb una altra excursió per anar a veure les “Rocas de Garcia” famoses perquè una d´elles és la roca que sortía en els billets de 1000 pesetes. Ups…segur que hi ha algú que no ha conegut aquests billets…Si algú d´aquests pipiolos té curiositat pot veure aquest billet aquí:

http://www.youtube.com/watch?v=G6_xYwmEvPM

L´excursió acaba en el Parador de las Cañadas on brindem per un altre cim conquerit.

Chus

Les fotos aqui